domingo, 18 de octubre de 2009

TRANSMONTSEC DE BTT.

Transmontsec de l'any passat, amb molta calma! Aquest any dorsal 44, ha anat bé!



18/10/09.


TREMP.



Ja fa una estona llarga que em arribat d'Àger el David Riba i jo, on avui diumenge s'ha celebrat la Transmontsec de BTT, la qual ha començat a les 07h matí!!! Els dos hem acabat molt contents i satisfets amb la prova, ja que ell s'ha classificat en 5ª posició, mentre jo m'he classificat en 1r lloc.Molt bé doncs! Però ara mateix, estem esgotats!!!


A les 05h matí ens hem despertat, marxant de Tremp a les 06h del matí. La sortida, com he dit abans, a les 07h matí, a 2ºC!!! Amb motiu s'ha pujat el primer Montsec tant de pressa! Hem fet tota la pujada en la foscor, i pujant a molt bon ritme per intentar pal·liar el fred que feia!He coronat líder arribant al trencall de Sant Alís en 1hora justa, per després afrontar la baixada que ens havia de portar a Cellers, la baixada l'he superada bastant bé, ja que la meva tècnica biker com sabeu no és gaire acurada!Hem passat un fred de déu!! No me començat a notar tacte als dits de les mans fins ben començada la pujada al 2n Montsec.Baixant, he perdut la renta de 3 minuts que tenia sobre un perseguidor, que sabeu qui era???Pues sí, el David!!! No us imagineu la il·lusió que m'ha fet veure'l quan m'ha atrapat!Sabia que venia algú, però no sabia qui, desitjava en el meu interior que fos ell, i així ha estat!


Hem anat junt fins al avituallament de Cellers, amb 2h15m, allà hem emplenat el bidó d'aigua i hem agafat algo de menjar(barretes, plàtans o gels)i hem xerrat amb Luz (com t'hagués agradat estar-hi, eh!) i a encarar el segon Montsec, el de la cara de Hostal Roig, la Portella Blanca i el Montsent de Pallars. Allà me'n he anat uns metres del David, però com que tenia de parar a orinar, m'ha recuperat i s'ha adelantat.Un cop he tornat a agafar ritme, l'he tornat a agafar, de moment, sense notícies dels nostres perseguidors, erem ell i jo i prou! Un cop he agafat el bon ritme de pujada, anava de 165-170px', igual que al primer Montsec, he tornat a marxar, però ara la diferència s'ha fet més gran, i dsprés de parar al avituallament d'Hostal Roig, on he agafat més menjar i sals minerals per prevenir possibles defalliments, he encarat el últim tram de pujada, de Hostal Roig a dalt el Montsentdel Pallars, o lo que és el mateix el cim del segon Montsec, ara no sé si el d'Ares o el de Rúbies! Pujava a bon ritme, o almenys a mi m'ho semblava, anant a 165px', fins que a l'últim repetxo abans de coronar, he vist que m'atrapava un corredor, tot i això, cap problema, encara tenia força.Ah, hem coronat amb 4 hores justes.
Després hem pujat un tram a peu, fins que ha començat la trialera, molt guapa i molt ciclable, al contrari de la de fa 2 anys, que era un camí de cabres que s'havia de fer tot a peu! En aquesta, hi havia algun tram complicat que s'havia de posar peu a terra, però molt bé i mira que no m'agraden les trialeres!Després de fer aquest tram de trialera, tram de plà-baixada per pista ampla, amb el plat gran i a full! He tornat a distanciar el corredor amb el qual he coronat el segon Montsec, i un cop he arribat a un punt de control, noto algo estrany, miro i noooo, he punxat la roda trasera!!! M'ho he pres amb molta filosofia i amb calma, ja portavem 70-75km de recorregut, encara faltava per arribar als prop de 110km de la qual constava la prova; he trigat 10 minuts a reparar l'averia, ja m'havien passat 2 corredors, el que em precedia i un company del Terraferma de Lleida. M'he ajuntat amb ell uns metres, perquè ja m'ha comentat que anava tocat i que anés fent, així que l'he deixat enrera, hi he intentat buscar una referència del corredor que portava davant...
L'he trobada en un punt de control, on m'han dit que em portava de 3 a 4 minuts.Tot i això, tenia la esperança de poder contactar amb ell, però veia que ell no anava fluix precisament! Fins que després d'uns kms, hem arribat a un tram de tros llaurat i l'he vist allà, agafant una referència de 1m10s, això va bé, li estic recuperant!Vamos Marc, pots atrapar-lo! Just després d'aquest tram, venia una trialera que s'havia de fer a peu en el primer tram per després tornar damunt la bici. Just quan acabava aquest tram, punt de control, on l'atrapo! Bé!! Torna un tram de trialera, on el distancio algun metre, pocs! A partir d'allà, ja hem encarat la baixada fins a la Baronia de Sant OÏsme, i agafàvem un tram de carretera fins que baixàvem per una trialera, per donar a la passarel·la.Allà, li devia portar 30segons, però just a la trialera baixant, m'ha atrapat un corredor de Porqueres, que després he sabut que viu a 200m del Cudi!!
M'he quedat amb ell, els 3 del davant estàvem separats per menys d'un minut, i arribem al punt de control de la estació d'Àger, ja faltava menys, portàvem uns 95km.Feiem aquest tram de carretera fins al trencall de l'Ametlla del Montsec, on ens esperaven 2'5km de dura pujada amb asfalt, allà me'n he anat dels 2 amb els que estava, a ritme fort i constant, els he degut distanciar en un minut bó, i ja he agafat pista de terra que ens ha portat a prop de La Regola, però allà no he vist la fita que indicava cap a on s'havia d'anar i el minut que portava s'ha esvaït i m'ha atrapat el noi de Porqueres.L'altre corredor estava uns metres més enraderit.Allà, tram de trialeres pujant fins a La Regola, en un tram d'aquests se'm treu el peu del pedal i vaig a terra, sense importància, però perdo uns valuosos metres amb el company que anava...Un breu esforç a unes 180px' em permet agafar la seva roda, ja que en aquell moment pensava: "no pot ser que després d'estar liderant la prova tota l'estona excepte algun moment puntual, la perdi per aquesta estupidesa!".

I amb 2 collons li he tornat a agafar roda i he patit fins que després d'uns metres he recuperat l'oxigen! Sortim de La Regola, i dubtes de nou amb l'itinerari, el tram final no estava gaire ben marcat, i hem seguit per la carretera fins a Àger, allà he vist una fita a la gasolinera, allà ja li havia agafat uns metres aprofitant el tram de carretera que picava cap amunt, terreny dels carreteros! Un cop vist que anàvem bé, corba a dreta direcció al Càmping d'Àger i l'arribada!Primer classificat amb 6h30m, que efectives de bici, eren unes 6h15m, però l'averia, ha impedit millorar el registre.

Molt satisfet i molt però que molt cansat!!!He arribat que em feia mal tot el cos! El David m'ha fet esperar poquíssim, ja que als 22 min estava a l'arribada i a sobre després de fer un tram més de camí, que li ha degut fer perdre uns 4 minuts.Ell també ha tingut una averia en forma de punchada.Els 2 molt contents per l'esforç realitzat i per com anat la prova! A més m'han obsequiat amb una cuberta de bona qualitat i un pot de mel del Montsec!Excel·lent per repondre energies!!! I és que sabeu les Kcal que he cremat avui??? Una autèntica bogeria, 7.400!!!!!

*Així doncs, he acabat amb 6h30m,107km a 17km/h mitja(sense comptar la punchada, sol l'estona damunt bici), 3.500m de desnivell, a 160px' de mitja i 186 màx, i 7.400 kcal.
La setmana que ve, a la Ermitanyos de Balaguer, on ens trobarem amb la Mireia, amb la que he coincidit avui. Un plaer parlar amb tú! A reveure amics!
PD: Felicitar els bikers trempolins com el Mingo, el Joan Vilanova, P.Esposito i el Jordi Sopena, que també han participat en aquesta dura prova completant una molt bona actuació, tot i no tenir el temps que per exemple disposo jo per poder entrenar.Moltes Felicitats, té molt mérit lo vostre!

14 comentarios:

Unknown dijo...

Molt be booooig!!!! A veure si aquestes victories fan que t'agafis de debò a la btt!! jejej
La cronica ha molat molt...semblava que estava per alli los secarrals pedalant... jijiji
Ja m'explicaràs amb més detalls!!

Marc Vilanova Marsà dijo...

Dani!
La veritat és q estic disfrutant molt de la BTT, m'omple moltíssim!
Home, les cròniques teves no les supera ningú!Sembla q estiguis allà, com tu deies!
Ens veiem pel poble!Ahhh! m'ha dit la Mireia que podríem fer unes rutilles per la zona d'allà baix.Que et semblaria?Ja parlem!

dedoctor.blogspot.com dijo...

Marc, déu ni do de la crònica... ja veuras la meva....
La veritat és que m'ha sentit com un autèntic campió pedalant al davant al teu costat mano a mano, és una sensació indescriptible i francament addictiva... espero poder gaudir-ne algun altre més endavant!
Felicitats per la victoria merescuda!

Marc Vilanova Marsà dijo...

David,per mi el millor moment de tota la prova ha estat tota l'estona que hem estat amb paral·lel compartint kms en liderat.Encara m'hagués agradat més arribar a la línea d'arribada els 2 amb solitari i comandant la cursa com estàvem fent! Però tranquil, ja arribarà!

Marc Vilanova Marsà dijo...

Ahhh, em descuidava una cosa que he passat per alt al blog, i q té mlta importància.
Felicitar els bikers trempolins com el Mingo, el Joan Vilanova, P.Esposito i el Jordi Sopena, que també han participat en aquesta dura prova completant una molt bona actuació, tot i no tenir el temps que per exemple disposo jo per poder entrenar.Moltes Felicitats, té molt mérit lo vostre!

Anónimo dijo...

Enhorabona Crack!! no s'en pot esperar menys de tú, només cal pedalar una estona al teu costat, perquè un s'en adoni de la teva calitat. Això és el que t'espere en el teu futur, si mantens la constancia i la il-lusió, arribar el primer, conseguir els teus objectius..!!

Carlos dijo...

Ara no em pots veure, però estic de genolls fent reverències ........!!!,

enhorabona, de veritat, ets un animal, no has pensat en canviar la carretera per la BTT ?????, que tremoli l´ Absalon.

Gran crónica, crec que d´aquestos blogs podria sortir més d´un periodista esportiu

Bueno Marc, moltes felicitats i ara a per Ermitanyos......!

Marc Vilanova Marsà dijo...

Ostres moltes gràcies per aquests comentaris, però potser exagereu una mica! S'agraeixen molt de veritat!
Ets el Drudis el del anònim? si és així moltes gràcies pel que dius, sinó igual mltes gràcies. Demà sortim a les 10 amb David, ja saps!
Carlos,moltes gràcies per l'elogi, però l'animal ets tú, sinó mira la Ultra Trail q ens vas fer!
Sobre el tema del BTT, ufff deixo molt de desitjar baixant! Espero aprendre'n amb el pas del temps...
Una abraçada amics!

Álvaro dijo...

Així m'agrada, deixant al Pallars ben alt, que se n'adonin de la quantitat de ciclistes de qualitat que tenim a aquesta comarca. Enhorabona pel resultat. A sobre ha estat emocionant fins l'últim moment.

Marc Vilanova Marsà dijo...

Alvaro, cada cop som més els q donem o volem donar guerra pel Pallars i això està mlt bé! Q continui! El finde vinent podries venir a Balaguer a fer la Ermitanyos,no?

Anónimo dijo...

Enhora bona Marc, m'alegro molt de la teva victòria, espero veuren moltes més en el blog, ...i això que tot just acabes de començar amb la BTT ... ,

Joan Vilanova

Marc Vilanova Marsà dijo...

Joan, moltes gràcies però lo meu no té cap mérit en comparació amb lo que feu vosaltres, això ho heu de tenir present! No és gens fàcil fer una prova de les característiques de la del diumenge quan no és pot sortir a entrenar cada dia.Així que les felicitacions són per a tú! Espero veure't a l'Ermitanyos, sinó ens veiem a les sortides del Club.Gràcies de nou Joan!

Anónimo dijo...

Tio ets una passsaaaddaaaaaa!!!!
FELICITATS CRACK!!!

Marc Vilanova Marsà dijo...

Moltes gràcies a tots per les felicitacions i pels ànims, us ho agraeixo moltíssim amics!