domingo, 10 de mayo de 2009

Cursa de Porqueres

TREMP.
10/05/09.
Després d'una setmana de molta tranquil·litat en quant a entrenament i diferent en quant a vida diària, tocava anar a Banyoles per disputar la preciosa cursa de Porqueres, en un recorregut molt atractiu, sel·lectiu i bonic.
La cursa de uns 105 km aproximadament, estava plena de repetxos curts i durs, amb un de 1'5km al 13% de desnivell mitjà i tenia el seu final en un port de 10km al 7% de mitja, molt dur en el últim tram. Sincerament, jo venia a la cursa molt pessimista, ja que porto un últim mes nefast en quant a caigudes, salut i resultats, però amb cursa tots aquests mals s'han passat i m'he trobat amb bones sensacions. L'ultima pujada, l'he fet a un ritme sostingut, regulant, ja que conec aquests ports de 30min, i únicament m'ha sobrepassat un corredor francés, però al davant ja estava format un grup d'unes 12 unitats que ens aventatjaven en 2min a peu de port, i ja estat impossible contactar amb ells.He acabat al lloc 14e, i m'han donat el premi de sub-23, cosa que no significa res, però que moralment m'ajuda, sobretot per les últimes setmanes que m'han robat molta confiança.
El meu objectiu en aquestes curses, és agafar ritme de competició, per d'aquí unes poques setmanes tornar a estar en plenitud de forma.Per això, fare les coses amb calma i tranquil·litat, i el meu moment arribarà.
Fins aviat!

lunes, 4 de mayo de 2009

GAFAT NO, GAFADÍSSIM!!!!

TREMP.
04/05/09.
Més clar i contundent impossible. Porto un últim mes que la sort no m'està acompanyant en absolut, si no és per una cosa és per un altra! Ja vaig comentar en el anterior post, que aquest cap de setmana en que competia tant el divendres com el dissabte me'l prendria com a dues curses per agafar ritme i "foguejar-me" una mica.
El primer dia a Alcanar, la cursa en sí, ja requeria foguejar-te, ja que tenia alguns punts molt explosius, com la pujada al mirador de meta i després el repetxo de la gasolinera on tot el pilot s'estirava i qüasi es trencava. Les sensacions van ser bones, tot i que la posició final no ho reflecteix (del 45 al 50 arribant amb el pilot,tot i que no sortia a la classificació com altres companys, espero una rectificació)Era una cursa en la que si volies disputar-la per estar davant, havies d'estar amb molta atenció desde el principi i sobretot molt ben col·locat, sinó ja podies despedir-te i així va ser, no vaig estar al tall bó, i allà em vaig quedar...Tot i això, va ser un bon entrenament sobretot per agafar ritme de competició.
L'endemà, anàvem a córrer a l'Alcora (València) , ja que el Miquel Escolà, company d'equip ens deixava quedar a casa seva (Móra) tant a mi com al Fran per tenir menys trajecte fins al lloc de la cursa. Ens van cuidar de manera genial, en tots els sentits! El que no sabia jo, és que el dissabte al matí quan em vaig llevar, em llevaria amb un mal de cap horrorós, acompanyat de mal de lloms, que em pensava que seria per no dormir al meu llit... però no, perquè desde que vaig arribar a casa dissabte nit fins avui, he estat al llit malalt amb febre i molt mal de cap.
Tot i llevar-me així, els símptomes se'm van alleugerir una mica gràcies a uns analgèsics, però en cursa, les sensacions no van ser bones, apart de que vaig tenir una caiguda en una rotonda quan volia guanyar posicions que va obligar-me a gastar un cartutxo que ben just tenia per tornar a reintegrar-me al pilot.En fin...vaig retirar-me.
La tornada desde l'Alcora, es va fer llarga, molt llarga...Just arribar a casa a les 00.30 de la nit, al llit directe, on m'hi he mantingut fins avui al matí, on ja sembla que començo a evolucionar...
Espero que aquesta mala ratxa s'hagi acabat ja, tot i que a vegades la sort i la mala sort se la busca un mateix...
Fins aviat!