miércoles, 7 de octubre de 2009

GRÀCIES COMPANYS!

Poble de Claramunt.

El Josep Luz de U.C.Tremp i el Sopi de blanc.Gràcies per la companyia!

David fent una instantànea. Sempre acabem nosaltres 2 eh!



Vista durant la pujada a Pleta Verda. Exigent pujada, llarga i dura i amb mosquits toca-collons!


07/10/09.

TREMP.

Avui, obro el títol del blog així, perquè gràcies als meus companys de ruta, en especial el Josep Luz he pogut continuar la ruta establerta, ja que després de punxar la roda trasera i posar la meva càmara, ha resultat que tenia un petit poro, així que estava ben venut... i sort que anava ben acompanyat i amb un plis-plas ho hem solucionat tot. Realment avui, ha estat un dia amb moltes incidències mecàniques: primer el Sopi amb el tubeless abans d'arrencar, després un altre cop el Sopi que s'ha quedat sense una pastilla de fré, amb caiguda inclosa, i per últim jo amb el esmentat anteriorment, al que he afegit un altra incidència, també lleu, una caiguda sense conseqüències a la part final de la ruta, que m'ha deixat petites esgarrintxades i la mà esquerra inflada.

Tot i aquestes incidències lleus, la ruta ha estat molt bonica, molt llarga i no exenta de duresa, com demostren els gairebé 2.200m de desnivell acumulats. He pujat a un lloc nou per a mi, a dalt de Pleta Verda, on ens esperava un tram d'herba final molt exigent però curtet, tant el David, el Josep i el Sopi ja hi havien pujat en anteriors ocasions. Desde allà, on no ens hi hem entretingut gaire degut al mal temps, em anat direcció Claramunt, allà ens hem separat, ja que el Josep tenia obligacions familiars a casa i el Sopi ho estava passant fatal a cada tram de baixada pel seu maltret fré. Així que ens hem quedat sols el David i jo altre cop, arribant a Claramunt i després anant a Fígols per la carretera de Montllobar a repostar aigua, un cop allà anem direcció el Meüll, ja zona coneguda per mi, i a partir d'allà hem baixat fins a Vilamolat i després cap a Puigmaçana, zona per la qual on he tingut la caiguda. Desde allà Puigmaçana, ja hem donat a Palau i després cap a Tremp per acabar la ruta. Una ruta que ha començat a les 9 del matí i ha finalitzat a les 16h de la tarda.I no ha plogut!
El que si fare a partir d'avui és mirar de comprar una bona forquilla, ja que la suspensio que porto ara mateix deixa molt de desitjar, i els dies com avui amb molta pedra ho passo fatal per baixar.

*En total 6h28m a 130px', per fer 77'5km amb gairebé 2.200m desnivell a casi 15km/h de mitjana.


PD: Ha estat un plaer conèixer al Josep Luz amb el qual no havia coincidit mai, i felicitar al Sopi pels collons que hi ha posat amb la seva situació dels frens.I David que dir de tú, que faria sense un company com tú?

3 comentarios:

dedoctor.blogspot.com dijo...

El que dona sentit al pedalar és la companyia. Probablement sense companys, amb lo botjos que estem tots pel ciclisme, pedalariem igual però d'una manera menys plena!
Gas a la burra!!

ambpala dijo...

MMMMMMMMMmmmm....doncs jo porto tota la setmana aixacant-me a les 12 i perreant al màxim nivell!!!

Carlos dijo...

Veig que també ets un crack de la BTT !!!!!, entre tú i Driba feu més Km que el AVE,
sou uns animals,

a seguir així