miércoles, 20 de febrero de 2008

Soledat, fred, duresa.......

Roberto Heras arribant a la meta del Anglirú, l'any 2002, aquí si que feia fred aquell dia!

20/02/07.Tremp.Avui, dimecres parlo de soledat, del fred i de la duresa perquè és tot el que he passat durant el dia, tot i que hi ha hagut un punt en que he canviat el "xip" i ja he estat més animat.Aquest punt ha estat, quan he parat a Artesa a fer un café amb llet ben calentet, que m'ha ajudat a agafar energies, descansar una mica i tornar en calor, que ho necessitava!

Avui, he començat fent séries de intensitat i les he continuat en plena pujada, cosa que amb lo just que anava per les séries d'ahir m'ha acabat de rematar, a més a més avui no pujava el RCardíac ni amb 15 cafés!!!Tenia de fer esforços increíbles per pujar les ppm.Al arribar a Artesa, després de pujar el Coll de Comiols per St. Salvador i també a Aransis, que són 7km al 5% de desnivell, he fet la "pause" que us he explicat.Per cert, he passat un fred increíble baixant cada port!La tornada s'ha fet més amena, i al arribar a Folquer, he pujat apretant l'altra banda de Comiols, marcant un bon registre en comparació al del diumenge, i aconseguint que les ppm arribessin a 170!I el que he patit per arribar-hi!Després, al coronar GLÒRIA fins a Tremp.

* He acabat amb sol 140km, 5h14min,125ppm, 2245m desnivell, havent pujat els 2 Comiols i Aransis.No podia anar més ràpid avui....

2 comentarios:

Alex. dijo...

Soledat, fred i duresa són paraules que creen adicció, al menys en a mi!!!. Un cop les has tastat en vols més, però al tanto......aquests mots s'han de complementar amb la companyia, el caliu i la tendresa. No fer-ho, seria viure en el miratge d'un oasi.
Força amb el teu Cavall de Rodes!!!!
PD. Les teves cròniques em descobreixen el Pallars Jossa, gracies.

Marc Vilanova Marsà dijo...

Pues ja ho saps!Aquí al Pallars tens moltes rutes per fer, a més que són boniques i entretingudes.Si no en quedes satisfet, a un pas et queda la Vall Fosca, que és el PARAÍS DEL EXCURSIONISTA.Així que ja ho saps!
Sobre l'adicció, tens moltíssima raó, no sé que té el patiment que t'enganxa com si fos una droga...
adeu Alex!