09/10/08.
TREMP.
Després de molts mesos, sense que la meva Trek trepitges l'asfalt, avui ha estat el dia perque ho tornés a fer.Fa dos dies, vaig vendre la Merida que he portat durant tot aquest any a un company de la Unió Ciclista Tremp, el Zoilo.Sincerament, m'ha sapigut una mica de greu desprendre'm d'ella, ja que ha estat de les millors bicis que he dut, sinó la millor.Al quedar-me sense bici de ruta, podia sortir amb la "cabra", però ja he muntat la Trek per poder rodar durant el període invernal.La bici, tot i que no ho sembla, ja és del setembre del 2003, com passa el temps!
El dia d'avui, ha consistit en una doble sessió suau.Al matí, he rodat durant 50km, molta agilitat i terreny amb poc desnivell, passant molt de fred! Tot i ser de terres pirinenques, no soporto el fred! A la tarda, he compartit sortida amb el Jose Santos, anant a Montcortés passant per Senterada.Una sortida molt bonica, disfrutant moltissim i fent fotos pujant el port.Hem arribat a les 18:30 que ja qüasi era fosc!Quan ens canviin l'hora, seràn les 17h i ja serà fosc!Que depriment! Hem completat un total de 65km per la tarda.Un total de 115km, no està malament.
Us deixo amb alguna foto:
Jose en plena pujada, estil Iban Mayo amb la cremallera del maillot ben oberta!
El primer dia amb la Trek.
5 comentarios:
Avui te vist de lluny i he vist que anaves amb una altra bike, me imaginat que seria la trek. Pel dissabte no sé si vas a Agramunt però jo que volia anar igual em toca treballar. Ja us diré alguna cosa
Pues si et toca treballar, vaya putada!A veure si t'ho pots arreglar...
Estem en contacte!
Aupa Marc!!! Veig que no pares... Gaudeix ara, que aquest hivern tens que treballar força, que el 2009 serà el teu any.
Qualsevol dia de aquests veuràs la meva Trek al meu blog… jeje
Una abraçada!!!
disfruta que como dice ibon yo tambien se que te ira muy bien anims i a entrenar
Ibon, ja saps que al hivern he de cuidar-me com el que més sinó la bàscula és dispara!Així que non stop!
Juande, intento disfrutar cada dia del entrenamiento y cada momento, però a veces la mente pide un respiro también...
Publicar un comentario