sábado, 16 de enero de 2010

APROFITANT EL BON TEMPS!

16/01/09.
TREMP.
Després d'aquesta setmana seguint amb la mateixa tònica de fred, fred i més fred; la petita tregua d'aquests últims dos dies, han permés completar el treball de la setmana, ja que aquesta és la regenerativa.
Ahir, vam sortir els tres de sempre: David, Drudis i jo. Un dia 100% primaveral, amb 7ºC de temperatura, cosa que no veia desde feia dies i dies! Vam fer el treball de força a Pessonada, una bona pujada de 6'5km al 6%, repetint pujada fins a 4 cops. Un dia en que em vaig dedicar a "xupar" més roda que mai, ja que em vaig passar tota la tornada darrera del David i el Josep.Penso que vaig recuperar alguns anys de la meva joventut anant a roda ahir!! Un total de 3h prop de 80km, per fer 172w/mitja, i 1200m desnivell.

Avui, era el dia de qualitat de la setmana, així que tot el que vaig guardar ahir anant a roda, ho podia gastar avui, amb un dia més fred que ahir, però res que no es pugui soportar amb la inigualable companyia que he tingut: David, Drudis i més tard a Sort, Albert Sanchez, Martí Odena i al final "El Negro".
Amb ells, he disfrutat al 100% d'un dia que m'ha passat volant, realment pocs cops m'havia passat tant ràpid un dia de alt quilometratge com avui! Llàstima que la maleïda cala esquerra no deixi de incordiar-me... El dilluns espero resoldre-ho de forma definitiva, perquè avui he notat molèsties al genoll i això si que em preocupa...
Al final, un dia bonic de veritat, amb 4h05' de ruta, 133km a 230watts i 143px', amb gairebé 1000m desnivell.

El dia de demà, serà un dia per canviar el "chip" carretero i disfrutar de la BTT en una sessió de recuperació que espero que sigui el més amena possible, i així serà!

3 comentarios:

dedoctor.blogspot.com dijo...

Si ja vas com vas amb la cala que portes no em vull imaginar que passarà a partir de dilluns. Pobrets de nosaltres!

Marc Vilanova Marsà dijo...

No exageris tu ara! Solament espero que a partir del dilluns el meu genoll esquerra pugui respirar tranquil!

El Sanchez dijo...

crakkkk!!!
quin susto em vas parir ee!!
pero va estar de coña, ja podria ser cada entreno així eee!! que de km fariem eee!!bueno crak, mirat bé lo del peu esquerra ee!hem de anar quedan més que val la pena viure aquests moments!una abraçada crak!!!!!!
Sanchez