JOAN ESCOLÀ I CAMPIONAT DE SABADELL

15/03/10.
TREMP.
Pues ja s'ha acabat aquest bonic cap de setmana de Sabadell, amb la disputa de les dos històriques curses que són el Trofeu Joan Escolà el dissabte i el Campionat de Sabadell el diumenge.Ha estat un cap de setmana intens de ciclisme, en el que he disfrutat molt amb els dos dies de competició, i tot i que les sensacions en cursa no han estat del tot bones, en especial el diumenge, la valoració global que faig del cap de setmana, és molt positiva.Per què us preguntareu, si les sensacions no han estat gaire bones? Pues pels següents motius: aquest cap de setmana em permet agafar més ritme de competició, del qual vaig faltat en aquest moment, aquestes curses han estat un parell d'entrenaments de qualitat, disputant al màxim i aspirant a tot, que poc a poc em faràn agafar la forma necessària de competició. M'han fet veure, que al no estar encara al 100%, la recuperació d'un dia per l'altre no és tot lo bona que hauria de ser.Però tot just és el segon finde de competició i la temporada molt llarga, així que ja arribarà el meu moment durant l'any, de moment em conformo en anar pulint el meu estat de forma.
Apart d'això, vull deixar clar que no tot ha estat en l'aspecte físic, i que el anar tan mal col·locat al inici de cursa, m'ha costat gastar unes forçes extra, que ves a saber que hagues passat si les hagués tingut amb mi i no mal gastat...però això ho de rectificar el més aviat millor.
Després d'aquestes reflexions, us parlare de les curses del cap de setmana.
El dissabte, al Trofeu Joan Escolà, cursa de 102km, amb terreny trenca-cames, molt puja-baixa, terreny que obliga a estar molt ben col·locat ja que és molt fàcil que el grup s'estiri i és trenqui en qualsevol moment, això si t'agafa enrera, estàs eliminat. Això és el que em va passar, a l'alçada del primer port de la jornada amb el posterior km al 7'5%, que em va obligar a fer una gran remuntada per tornar a arribar al grup capdavanter i a deixar-me unes forçes importants en el camí... Al final en aquest grup en que cada cop quedaven menys ciclistes, l'escapada bona del dia és va formar en el últim port, amb 11 ciclistes al capdavant (el meu company Cervantes present) just abans, en la baixada i en el inici de tram de pujada, vaig provar-ho amb companyia, però no va ser possible.Al final, la situació va ser: 11 ciclistes per davant, amb un grup d'uns 20-25 corredors que anavem just darrera de l'escapada, arribant a 45seg, fent el 23e al sprint.Em quedo tancat i perdo la bona col·locació que tenia.
El diumenge, pel Campionat de Sabadell, molt fred en la sortida, en un recorregut més dur que el dia anterior, amb 121km.Estava amb moltes ganes i molt motivat de cara a millorar el resultat del dissabte.Una sortida molt molt ràpida, i ja aquí, noto les primeres molesties gastrointestinals, amb l'estomac molt inflat, i amb ganes d'aturar-me... la llet utilitzada pel batut, que tants mesos feia que no tastava, em fa una mala passada.No vull que soni a excusa, ni molt menys, però en una cursa, has d'estar 100% concentrat en l'esforç que estàs duent a terme i no pensar en si paro o no paro.... Amb això, el ritme de cursa altíssim, amb Azysa rebentant la cusa desde l'inici, al anar retrasat em quedo tallat lleugerament, partintse el grup en dos, 30 pel davant i la resta pel darrera, uns 40. Allà em quedo després de fracassar en l'intent de tornar enllaçar tot sol amb el davant. D'allà a meta, el suplici amb l'estomac continua, fins que a l'alçada del penúltim port decideixo aturar-me encara que em quedi fora de cursa... al haver-hi un ritme molt baix encara puc tornar a enllaçar, però la cursa ja s'ha acabat. Total, un segon dia de competició, en el que no m'he trobat com volia, però que em permet agafar kmts de competició, i amb això em quedo.Per cert, arribem a meta, sense que estiguem fora de cursa, però un cop a les classificacions, no ens classifiquen.Vam arribar a 14' del guanyador.
El cap de setmana vinent, a córrer a Figueres, circuit....Tocarà patir!