HA ESTAT BONIC MENTRES HA DURAT.

27/11/09.

COMITÀN.

Després d'uns quants dies sense actualitzar, actualitzo el pitjor dia, ja que avui, després de portar el maillot blanc de líder sub-23 els últims dos dies de cursa, una inoportuna pàjara al port de 43km que arribava a 2.500m, m'ha deixat sense el preciat maillot.

La ràbia que tinc a dins després de la derrota és indescriptible, encara estic donant voltes al cap, de perquè no me he alimentat durant les 2h inicials de cursa, moments on estava el interminable port.

L'alegria, va començar en la 2ª etapa, en que un tall en els últims kms, arribant amb els "capos" Ladino, Libardo Niño,etc; em va permetre agafar el liderat.

La 3ª etapa, amb un port duríssim de sortida, amb molt de vent i molta duresa, em va fer veure que el meu inmediat seguidor pel sub-23, no era superior a mi, i la resta de "capos" no eren tant superiors a mi com jo em pensava.Aquesta 3ª etapa, va ser un dia de alegria màxima, ja que el meu amic Sergi Escobar, va fer una exhibició després d'estar 120km escapat, i els últims 50km en solitari, per arribar amb 49s sobre el grup on viatjaven els líders i jo mateix.A més a més, vaig conservar el liderat, tenint molt bones sensacions.

I avui, la 4ª etapa, etapa en que passavem un port de 43km, que es coronava al km. 60 de cursa.

M'he aixecat amb molt bones sensacions i amb moltes ganes de que començés la etapa,i aquestes sensacions, m'han acompanyat durant les 2h primeres hores de cursa, però la tensió i l'obsessió de seguir el ritme dels líders, m'han fet oblidar d'una cosa primordial: menjar.I quan ho he fet, ja era tard... Tot ha començat quan faltaven 15km per coronar que han arrancat els líders (Ladino, Niño) he arribat a ells de manera progressiva, però quan portava uns dos km amb aquest ritme i els atacs no s'aturaven, he començat a patir fins que he perdut contacte.El Sergi m'ha atrapat desde el darrera, i ell solet s'ha fet tota la resta de pujada mantenint les distàncies sobre el minut de diferència.El ritme que portava era boníssim, jo tota l'estona a la seva roda i gràcies!

I uns kms més endavant m'ha arribat el baixón serio serio, que m'ha deixat K.O. El Sergi i el cotxe d'equip m'han donat tot tipus de suport, en forma d'ànims i en forma d'aliment i sort d'ells perquè sinó em cau una minutada del mil...I ha hagut un moment que em parlaven i no tenia la capacitat ni de respondre, ni raonar, ni res de res!No recordo una pàjara d'aquestes magnituds en uns quants anys....En 30min, potser he menjat 5-6 barretes+ 2 Coca-coles!

Finalment,hem arribat el 16 i 17 de l'etapa, amb 6'30s de pèrdua sobre els líders, i el nou líder sub-23.Agraeixo moltíssim al Sergi tot el que ha fet per mi i també als que estàven al cotxe, el Jordi, el Gerard i el David.

Ara mateix, tota la ràbia i tota la decepció que porto s'ha reduït en comparació a la que portava a la tarda, però per demà, sol espero estar del tot recuperat per lluitar de nou al màxim i treure'm aquest regust tant amarg de derrota que tinc ara.

* En la general absoluta, baixo del 11e al 12e lloc, i en la general sub-23, baixo del 1r al 2n lloc, tot i que etic a 6m del lider i el tercer, està a 6m meus.

PD: Moltes gràcies per totes les mostres de suport que he anat rebent aquestos dies, sou els millors!Gràcies amics!

El dia de la 2ª etapa, quan vaig agafar el liderat, juntament amb el meu inseparable companyen aquesta Volta, el Josep Betalú, amb el qual he compartit habitació durant tots aquests dies.