martes, 30 de noviembre de 2010

PRIMER DIA A CHIAPAS!

30/11/10.

TREMP.

Pues ja tenim el primer dia de competició finalitzat.Un primer sector de 30km de crono individual i un sector de tarda de 74km en que degut a la perillositat extrema del circuit s'ha neutralitzat per sol disputar la victòria a l'últim km.Ha guanyat el campió de Sèrbia.

Pel matí domini dels equips colombians, amb Boyacà i EBSA (Ladino i Niño) tot i que no ha guanyat cap dels dos, victòria de Ivan Mauricio Casas, campió dels Jocs Panamericans de crono.Li ha fotut 1m30s al segon, Miguel Niño i 1m35s a Ladino i Libardo Niño.

Jo per la meva part, he fet el millor temps de la Selecció Catalana, fent el 17e a 4m i pocs segons i posant-me a mig minut del top-10.Tot i això, ja ho he dit, no arribo com l'any passat i aquest any a la muntanya sóc una incògnita, ja que no arribo amb el pes del any passat.Però estic amb ganes de patir!

En general, el primer dia sempre ens afecta degut a la calor extrema a la qual estem sotmesos, avui 35ºC de mitjana a la crono i el canvi horari.Segur que amb el pas dels dies anirem millor...

Demà ens espera una etapa de 175km sense ports, però amb molta calor i molt de vent als 10km finals.Pels següents dies penso que tenim gent que ho poden fer molt bé i que aniràn a més...A veure que tal va la cosa!

La foto de tota la selecció: jo, De la Cruz, Betalú, Font, Iturat,Airàn i Llauradó. Tècnics en Carles Torrent, Gerard Ferraté i David Clota.

4 comentarios:

carlos dijo...

la consigna maxima es disfrutar,pero si pots ,a per ells!!!!
molta sort marc!

dedoctor.blogspot.com dijo...

la consigna màxima és fotre'ls-hi canya, pero si pots, disfruta!
Molta sort kampeón!

Álvaro dijo...

La consigna màxima és salvar les caigudes. Sembla que el segon dia et vas lliurar de tots els obstacles i segueixes amb una bona posició. Que segueixi aquesta sort!!

Marc Vilanova Marsà dijo...

Carlos, disfrutar lo q es disfrutar no gaire....lo del aire a 120km/h d'ahir SURREALISTA!!!Tot el pelotón a terra!Moltes gràcies!
David, vaig dir que vindria en plan tranquil i resulta que ja estic en plan agonies.... com sempre!! és que com sóc.....la muntanya del 4t dia a veure que diu, pq soc una incognita cara amunt!
Alvaro, sembla q a Mexic la sort em respecta, el dia del aire em salvo avui a la 3ª etapa he vist una caiguda aprop, tmb salvat! Que duri fins diumenge al migdia!!!
Vatres a passar fred!jejej!