
31/08/08.
TREMP.
Dissabte 30 d'agost. És disputa la Marxa de Tremp, "La Pallaresa", en la qual es recorren 167km, pujant els ports del Cantó (1725m) i el de Boixols (1380m).Un total de 2500m de desnivell acumulat.
Després del canvi en el meu calendari després de la desil·lusió de quedar-me sense Europeu, vaig decidir participar a Tremp, ja que encara no l'havia disputat mai, i sent del poble, ja em tocava!
La primera part va ser molt tranquila per la gran majoria, menys pel "oncle" Boneta, que va atacar de sortida i va fer-se 125km escapat, arribant a agafar un màxim avantatge de 7 minuts al pas per Adrall.
Ja a partir del Cantó, amb qüasi 20km de port, la cosa va animar-se, posant un ritme alt perquè es selecciones el grup.A meitat de port, atac dur i amb força de l'Alvaro, que va avisar-me perque marxés amb ell.Va costar-me el seu canvi de ritme, ja que el meu estil no s'adapata massa a aquests canvis bruscs.A partir d'allà, vaig imprimir ritme, però no va haver-hi colaboració, així que vaig desistir i ens vam reagrupar més de 10 homes.
Baixant, va ser on va caure l'Alvaro, a les últimes curves abans d'Adrall, un autèntica llastima, ja que hagués estat un altre candidat per a la victòria.L'any vinent, ha de ser el seu any aquí!
Des d'aquí, li dic que no es desanimi, que està en un gran estat de forma i que l'important és que no s'ha fet res greu.
Després de la caiguda, vaig estar una bona estona preocupat fins que van informar-me del estat del meu company.El tram d'Adrall a Coll de Nargo, va ser cómode, anant a roda, ja que tenia el Xavi per davant, i la responsabilitat la tenien els de la Seu d'Urgell.
Pujant al Coll de Bóixols, el pas dels km van anar seleccionant cada cop més el grup, fins que a 2km de coronar, vam atrapar el Xavi, totalment fregit, que no va poder reaccionar al canvi de ritme d'un integrant de la Seu.Vam coronar jo amb tres més de la Seu.3 contra 1.
Ells van començar a atacar, però tampoc tenien massa gas per fer mal, així que després d'un atac seu, vaig contratacar i vaig quedar-me amb un sol corredor rival.El ritme va seguir alt, però ell no passava a relleus, així que al repetxo de Conques, vaig atacar a tope, quedant-me sol a falta de 15km de meta.A partir d'allà, una contrarellotge individual al límit, que em van valdre per entrar amb uns dos minuts d'aventatge i pode celebrar amb la meva gent una victòria molt i molt especial per mi.Sempre fa il·lusió, fer un bon paper a casa i sobretot volia guanyar per retornar tot el suport que m'ha donat tothom.Gràcies a tots!

Celebrant la victòria a la línea de meta.Vaig celebrar-ho com si d'un Tour es tractés.Va ser molt especial per mi.