lunes, 24 de marzo de 2008

La MONA en família.

La MONA feta per la meva tieta de Pobla.Estava boníssima tot i q no en puc menjar massa!


24/03/08.Gurp.Avui per tothom és un dia sagrat.Era el dia de menjar la "Mona".Després de no saber amb qui la celebraria, vaig decidir que enlloc de fer-ho com els últims anys (anant amb els companys) ho faria amb la família a Gurp, que em feia mlta il·lusió!La decisió, crec que va ser encertada perquè l'ambient durant tot el dia va ser genial.

Abans, allà a les 11h matí, vaig sortir a rodar, però la rasca que feia al carrer després de la mini-nevada em va fer tornar a casa a fer rodillos.Vaig acabar el dia bastant cansat, perquè tot just tornar de Gurp, em quedava molta feina per fer del treball de Ciències Polítiques, que tenia d'entregar a les 24h.

*Vaig acabar el dia amb 2h02m de rodillos a 107ppm.

Us deixo amb algunes fotos.

Sessió de rodillos a última hora de la nit, per cremar calories...Foto de la família al casi complet, ja que és tan extensa que la foto està en 2 parts.

2 comentarios:

Alex. dijo...

Molt maca la Mona, molt maca la família!!!

LA MEVA AVIA.
La meva avia i jo ens portàvem mes de 50 anys. Recordo dos coses d'ella, la primera que era molt llaminera, per tant el dia de la Mona es posava les botes i la segona que era patidora de mena.....és aquí on xocàvem tots dos.
Jo, nomes volia anar a la piscina, pujar muntanyes, sortir en bici.........sempre buscava noves sensacions, i això a ella la treia de polleguera. Em deia que si m'obliguessin a fer tot això no ho faria............jo em quedava mirant-la seriosa i fixament als ulls, pressionant les dents i els llavis, quiet com un estaquirot sense dir res, com vulguen dir que ho faria igualment...........posar aquest careto era un truco que no em fallava mai, perquè sempre em sortia amb la meva.
Cada any, pel dia de la Mona, penso que si la meva avia era patidora, és perquè era una manera llaminera d'estimar-me.
Quan vaig a veure-la al cementiri, li poso aquest careto..........ella ja m'entén!!!!!

Marc, aviat curses, oi?

Marc Vilanova Marsà dijo...

Hola Alex!
M'ha agradat molt el text que has escrit sobre la teva àvia.Les àvies, generalment són patidores i totes són molt especials.
Aquest cap de setmana, vaig a Penyiscola, Benicarló i aquesta zona per córrer una mini-volta per etapes, ja que són solament 2 dies.
Així que quan torni, ja explicare que tal ha anat.
Espero que la tornada a la rutina hagi anat d'alló més bé!